La Noia del Llibre visita La Setmana del Llibre en Català

     Diumenge 11 de setembre a 3/4 de set de la tarda vaig asistir a la tertulia de Llaços de Sang i de Les Llàgrimes del Dictador . Així doncs, vaig tenir el plaer de compartir la Diada amb la Teresa Sagrera Bassa i en Ramon Gasch Pou, autors de la novel·la històrica Llaços de Sang i en Ramon Breu, autor de Les Llàgrimes del Dictador.

    Va ser molt interessant poder-hi ser i descobrir coses en les dues novel·les, històriques les dues si bé, la d'en Ramon Breu pertany a una història més recent.

    Pel que fa a la novel·la Llaços de Sang dir-vos que, ens parla unes dones valentes que van lluitar durant el setge napoleònic per defensar Girona. Aquestes dones desconegudes eren les Bàrbares, unes dones que es van organitzar a mode de companyia militar en diferents esquadres.

   Tant la Teresa Sagrera Bassa, com en Ramon Gasch Pou ens van parlar de tot el treball de documentació i tota l' informació que havien pogut recollir. També de les diferents olors del llibre, sí, sí, i no parlem de l'olor a llibre nou sinó, de l'olor de la por, de l'amistat, del coratge, de la desesperació, de l'amor i del veïnatge, tots ells presents en la novel·la.

    Ens van parlar també de com les dones fins fa relativament pocs anys han estat silenciades i, com ara han anat prenent protagonisme dins de la nostra història. Ara les dones en són les protagonistes. En Ramon Gasch va fer una observació molt important sobre el paper dels homes i el de les dones dins qualsevol lluita, setge, conflicte o guerra, els homes va dir, lluiten per un país, una bandera,..mentre que les dones lluiten pels seus, pels fills, pels pares, pels germans, per la casa, la terra, ...això és el que les empeny amb una força i un coratge sense límits, sense fre.

    Hi va haver un moment de la tertulia que em va fer pensar en d'altres novel·les. Va ser el moment en que es parlava dels paral·lelismes entre les dues novel·les, Llaços de Sang i Les Llàgrimes del Dictador. Arribada a aquest punt, pensava en les paraules de la Teresa Sagrera sobre les dues protagonistes de Llaços de Sang, la Marta i la Rosa, totes dues de realitats i mons oposats o, si més no, ben diferents però, totes dues degut als setges són sotmeses a un procés d'evolució que les fa créixer, repensar-se i convertir-se en unes dones que, cap de les dues havien pensat que arribarien a ser. En parlar d'això, em va venir al cap la meva estimada Coia Valls Loras, us preguntareu perquè?? Doncs si ho penseu...les protagonistes de les seves novel·les també són sempre dones, unes dones també valentes, unes dones que creixen, que evolucionen i si pensem en la seva novel·la L' Alquímia de la Vida, no es pot negar que, el que han experimentat la Marta i la Rosa també és un procés alquímic.

   Sens dubte, un gust poder estar present a La Setmana del Llibre en Català i un plaer poder compartir la tarda amb la Teresa Sagrera i en Ramon Gasch i poder parlar i compartir sensacions amb ells, una Diada molt especial que se'm va fer curta. Mentre arriba el moment en que ens puguem tornar a trobar una abraçada a tots dos i moltes felicitats per aquesta novel·la Llaços de Sang.

    

  TAL DIA COM AVUI

    Tom Wolfe naixia el 2 de març de 1931 segons algunes fonts, tot i que cal dir que, després es va canviar aquest any de naixement pel 1930. Aquest escriptor i periodista estatunidenc fou considerat un dels pares de l'anomenat " nou periodisme". Aquest nou periodisme és un nou corrent que pretén despertar les emocions i sensacions dels lectors, és a dir, anteriorment, les noticies eren un seguit de fets on es feia saber on, quan, com i perquè havien ocorregut uns determinats fets, ara però, el que es pretén és que no sigui una cosa curta, una noticia breu i superflua sinó, donar-li profunditat a manera de narració on el lector pot pensar i recapacitar sobre com s'han arribat a produir els fets i fer-se'n una idea pròpia segons els sentiments que la notícia li ha despertat.

La seva fita com a escriptor era la de deixar constància de com era la societat contemporània des d'un punt de vista realista. Escriptors com Dickens i Emile Zola entre d'altres eren els seus referents. L'any 1987 va escriure la seva primera novel·la, La Hoguera de las vanidades tot i que, ja s'havia estrenat abans amb alguns assaigs de caràcter crític. Val a dir que, en les seves novel·les deixa molt clara la seva inquietud per com és l'entorn social dels seus personatges. És a través d'ells que l'autor expressa els seus pensaments sobre temes com les diferències entre races, els diners, el sexe, les ideologies de les persones que, fan que es sentin o no part de la societat del moment als Estats Units.

 

TAL DIA COM AVUI

   

    Richard Ford va néixer el 16 de febrer de 1944 a Jackson, Mississipí. Ell mateix reconeix que no era un bon estudiant i que havia d'esforçar-se més que els altres degut a la seva dislèxia. Tot i que va ingressar a la Universitat per estudiar administració hotelera, passat el primer any, es va decantar per la literatura i, se'n va graduar l'any 1966. La seva primera novel·la fou publicada l'any 1976. Ha treballat també com a periodista esportiu durant un temps abans de tornar a escriure ficció. Anys més tard, la seva novel·la El Dia de la Independència (1995) obtenia els premis Pulitzer i el Faulkner. A banda de novel·les també ha escrit col·leccions de relats i novel·les curtes, entre elles, De mujeres con Hombres que consta de tres relats ambientats entre Europa i els Estats Units.

 TAL DIA COM AVUI

     El 2 de febrer de 1882 naixia un escriptor irlandès conegut sobretot per la seva obra l' Ulisses, aquest escriptor no és altre que James Joyce. 

Nascut a Dublín, James Augustine Aloysius Joyce fou reconegut a nivell mundial i un dels escriptors més influents del segle XX. Representant de l'anomenat modernisme anglosaxó juntament amb d'altres autors com Virginia Woolf, Ezra Pound,...Fou el gran dels 10 germans que visqueren, ja que la seva mare va estar embarassada 15 vegades. Tenia diverses fòbies, entre elles, als gossos, a les tempestes,...

Educat des de petit en un internat de jesuïtes, ben aviat va destacar com a alumne avantatjat. Entre les seves lectures en la seva època d'estudiant destaquen Dickens, Walter Scott,...i entre els seus escriptors preferits destacava  Henrik Ibsen. 

    

    TAL DIA COM AVUI

      Aquest és un tal dia com avui una mica diferent i és que, des d'aquí vull felicitar a una persona que avui fa anys. Es tracta d'una escriptora, actriu, logopeda i professora d'educació especial que nascuda l'any 1960 a Reus, és l'autora de novel·les tant punyents, entranyables i a la vegada, plenes de força, coratge i sentiments de tota mena com Les torres del cel i Els camins de la llum, entre d'altres . Pels qui encara no sabeu de qui parlo.... ella és Coia Valls i Loras. així que PER MOLTS ANYS COIA!!!

 

    TAL DIA COM AVUI

    Coneguda com a Anne Frank, Annelies Marie Frank va néixer a Alemanya el 12 de juny de 1929. De ben segur que tots la coneixeu per ser l'autora d' El diari d'Anne Frank, un diari que, estant amagada amb la seva família a l'empresa del seu pare gràcies al silenci dels treballadors, ella va anar escrivint. En ell, Anne, explicava les seves vivències mentre estava amagada, també les seves impressions sobre el que estava passant i així, es va convertir en un referent del que fou l' Holocaust, donat que n'és una de les víctimes més conegudes. Tenia 13 anys quan junt amb la seva família es va amagar i va començar a escriure el diari i, així ho va fer durant els dos anys que va romandre oculta. El seu pecat? ser jueu durant l'ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial. El seu pare, únic supervivent en ser descoberts, fou qui va fer publicar el diari. Ella havia mort als 15 anys de tifus al camp de Bergen-Belsen, el camp d'extermini on havia estat deportada després de la seva detenció set mesos abans.

   OSO.(Bear).Marian Engel.

   Traducció de Magdalena Palmer. 

   Ed. Impedimenta. 

La història de la Lou va arribar a mi per curiositat, sí, sí, per curiositat,  heu, llegit bé. Tot va passar un dia quan en anar a la llibreria a recollir un llibre que tenia encarregat, el llibreter l'estava llegint i estava tant emocionat amb el llibre que me'n va explicar quatre coses. El cas és que pel que em va explicar....estava segura de que per més que ho pensava....més em semblava com a ell que no era possible que les coses fossin com semblava i que, el llibre el que amagava era quelcom molt més enllà del que aparentment deia en les poques línies que em va llegir. La curiositat em matava, volia saber de què parlava el llibre exactament, què era el que en el fons estava explicant la Lou. Així que...pocs dies després... sortia de la llibreria amb un exemplar d' Oso.

Tot comença quan la Lou, que treballa com a bibliotecària a l'Institut Històric, deixa la seva feina. Ella és una noia solitària, treballa al soterrani i com ella mateixa explica "fa la compra de camí cap a casa mig corrent per anar d'un refugi (el soterrani) a l'altre (casa seva)" de manera que ens trobem davant d'una persona que no és precisament extrovertida. Així quan el director li diu que faci les maletes per anar a l'illa de Cary, a ella li sembla que ha tornat a néixer.

L'illa era propietat d'un coronel, ell l'havia donada a l'Institut en el seu testament i, després de diversos litigis ara, la Lou hi podria anar a fer-ne l'inventari de la gran biblioteca que es troba a Pennarth, la gran propietat que el coronel tenia a l'illa.

La Lou arriba a la casa i, amb la persona que l'acompanya per ensenyar-li el lloc, fa un tour ràpid per la casa i voltants. Després d'això... ve la sorpresa, un descobriment que fa la Lou. No estarà sola allà. I.... la companyia...no és la que ella hauria esperat. Un ós!!!! Sí, un ós que, està allotjat en una cabana de troncs a la part del darrera de la casa.

No puc explicar gran cosa més perquè, desvetllaria el veritable sentit d'aquesta novel·la. El que sí us puc dir és que, ha estat considerada entre d'altres qualificatius d' impactant, obscena, transgressora,...  I és que la Lou poc a poc es va apropant a aquest ós que, per a ella, és el seu company perfecte en aquesta soledat que tant li agrada i, que ell és qui satisfà totes, sí, sí, totes les seves necessitats.

Ara bé... si com jo, sentiu la curiositat de saber de què és exactament del que parla la novel·la i, perquè es va convertir en un dels meus llibres preferits fins a dia d'avui...l'haureu de llegir. Si voleu la meva opinió.... és moltes de les coses que se n'han dit però, no pel que us he explicat sinó... pel que no us he explicat i que només amb la seva lectura entendreu perquè. La sorpresa de la Lou va ser l'ós però.... i si us dic que, res del que us he explicat és el que sembla i que, només qui llegeixi el llibre entendrà de què ens parla més enllà del que en aparença sembla. 

Marian Engel. Canadenca, nascuda a Toronto l'any 1933. Va viure els primers anys de la seva vida en llars d'acollida abans no va ser adoptada per una família amb la que va viure en diverses poblacions, totes elles a la província d' Ontario. Llicenciada en estudis lingüístics, va rebre un mestratge en literatura canadenca i, més tard va estudiar literatura francesa. Membre fundadora de la Unió d' Escriptors de Canadà l'any 1973.