divendres, 22 de setembre de 2017

  Hola a tots.

  Com haureu vist fa temps que no publico res,el motiu? Doncs que estic fent canvis en el blog i fins que no ho tingui tot ben estructurat no afegiré cap llibre nou. Però durant tot aquest temps he estat llegint molt per tenir moltes històries emocionats, apasionades i divertides per explicar-vos.

 Però no me'n podia estar de dir-vos que ahir vaig adquirir un nou llibre a la llibreria on vaig sempre. El llibre l'he començat aquest mateix matí i m'ha enganxat de bon principi, és de la Sue Kaufman i porta per títol Caída Libre. És molt entretingut i amb molt de diàleg de manera que és llegeix molt depresa, entra sol.

 Ah! No us he dit quina és la llibreria on el podeu trobar. Doncs és la Llibreria Les Hores, que es troba al carrrer Torrefigueres, 8  de Sant Boi del Llobregat ,així que ja sabeu, quan necessiteu algún llibre o que us en recomanin algún, és el lloc ideal.

diumenge, 22 de gener de 2017



La razón por la que salto. ( The Raison I Jump). Naoki Higashida.

Introducció de David Mitchell.

Adaptació a l'anglès de KA Yoshida i David Mitchell.

Traducció de Jorge Rizzo.

Ed. Rocaeditorial. 

 
Naoki Higashida

Naoki Higashida va nèixer a Japó l'any 1992. Es va graduar l'any 2011,tot i el seu diagnòstic d'autisme rebut 13 anys abans. Aquest no és el seu únic llibre i escriu també en un blog que va obrir.

  Aquesta és l'experiència d'un noi que,tancat dins el món autista,aconsegueix comunicar-se amb el món exterior per mitjà d'una parrilla d'ideogrames dissenyada per la seva mare i fer-nos així partíceps de com és el seu món i com veuen ells el nostre món que,tot i que és el mateix,la falta de coneixement sobre els autistes que té la societat en general fa que es vegin com dos mons diferents on les ganes de viure, l'alegria, la tendresa i l'optimisme no semblin ésser sentiments en comú. 

  Si sou de "llàgrima fàcil" he de dir-vos que segurament us en caurà més d'una. Aquesta és la història d'una superació personal,la d'un noi que aconsegueix saltar la barrera de la incomunicació i ho fa per dir-nos com s'ha esforçat per intentar entendre'ns i com es troba quan no l'entenem a ell. I ho fa en plural no és a ell a qui em d'entendre sinó a tots els que com ell són autistes. És una lliçó d'optimisme, de lluita, d'alegries però sobretot d'anhels, anhels que el porten a seguir creixent però, per damunt de tot el que anhel·la és que no ens rendim davant d'ells quan el seu autisme els fa ésser com són i reaccionar com reaccionen perquè de fer-ho, per a ells seria perdre una batalla. L'única manera que tenen de no veure's desplaçats és que nosaltres no abandonem. És un relat que us arribarà al fons del cor.


Rocaeditorial

 

divendres, 20 de gener de 2017



La historia de un ciego. (MŌmoku monogatari). Tanizaki JunichirŌ.

Traducció de l'Aiga Sakamoto.

Pròleg de Fernando Sánchez Dragó.

Ed. Satori. 


Tanizaki

Tanizaki JunichirŌ va néixer a Tokio l'any 1886,la seva família pertanyia a la classe mitjana de la època. El seu primer relat el va escriure en la revista literària per a la qual escribía a  la Universitat de Tokio. Influenciat per Oscar Wilde i Poe entre d'altres, se'ns mostrava aleshores amoralista i decantat per l'esteticisme. Anys més tard es va traslladar a Kansai i fou allà on va descobrir la cultura clàssica nipona i la bellesa del Japó premodern. És aleshores quan escriu Història de un ciego  un dels pilars fonamentals de la novel·la contemporàni japonesa.



  La dama d'Okichi,esposa del senyor de Nagamasa,té com a  servent a Yaichi. Aquest,en Yaichi, és un músic i massatgista molt especial perquè és cec però aquest tret li permet convertir-se en la persona que acompanyarà a la dama en moments en que ningú més hi serà present. La seva sensiblitat per percebre les alegries,les tristors,els moments de decisions tràgiques,... el convertiran en la persona amb qui la dama Okichi no té necessitat d'acomplir el rol que li marcat la seva condició social.

  És una història preciosa del paper desconegut de la dona i de tot el que té a veure amb les seves costums, educació i el paper que s'espera que elles representin dins la societat. Un univers desconegut perquè sabem de grans guerrers, però les figures femenines que hi havia al darrera no apareixien. Però és sobretot la història d'una admiració i una lleialtat envers la seva dama que, en aquest servent anirà creixent cada vegada més degut a la seva presència en les desgràcies,en les  alegries,en les decisions que marcaran el trancurs de la història del Japó medieval no només de les seves vivències amb la dama Okichi, sinó també dels fets i les circumstàncies que van marcar  la vida de les seves tres filles que,com és d'esperar també visqueren a l'ombra de la figura dels seus marits, considerats grans homes d'aquell temps.



Ed. Satori

dijous, 27 d’octubre de 2016

Fórmula Samantha. Mis secretos para llegar a todo y exprimir la vida al máximo.

Samantha Vallejo-Nágera.

Ed. Conecta.


  Samantha Vallejo-Nágera  fundó el Catering Samantha de España hace ya más de veinte años,de manera que su trayectoria como empresaria no es en absoluto nada reciente, aunque la fama le ha llegado debido a su trabajo en el programa de televisión Masterchef, donde ejerce como jurado.
Esta mujer que practica deporte a diario heredó de su padre el gusto por la buena comida y de su madre,su afán por organizar comidas, veladas, reuniones....y cuidar en ellas todos los detalles.
 

  Tras haberse formado en restaurantes como el de Arzak y más tarde en la escuela de Paul Bocuse en Nueva York,donde se abrió paso con su paellas a domicilio, es madre de cuatro hijos. Como podréis suponer algún secreto debe tener que le permita llegar a todo y aún así tener tiempo para dedicarse a ella misma, a organizar reuniones con sus amigos y que con todo le siga quedando tiempo libre del que disfrutar al aire libre. Entre los muchos consejos que se pueden encontrar en este libro figuran temas como la organización, cuando uno es organizado, metódico y capaz de sincronizar, coordinar y dirigir sus actividades partiendo de la base de ser responsables y ordenados, todo lo demás llega solo, todo fluye y resulta más fácil. Premisas como huir de la monotonía y del aburrimiento en cualquier actividad o aspecto de nuestra vida es también una garantía de éxito.
Os resultará interesante su manera de resumir todo en cinco puntos imprescindibles que son aplicables a todo lo que debáis hacer a lo largo del día, entre ellas la actitud con la que se afronta la vida. 

 

Tempus fugit.

  Qué el tiempo pasa deprisa es algo que debemos reconocer todos. A veces nos basta con menos de las 24 horas que tiene el día pero otras, sentimos que con un solo día no nos va a alcanzar el tiempo para todas las cosas que deberíamos hacer. De ahí nuestra sorpresa y a veces, incluso admiración por aquellas personas que saben sacar el máximo partido al tiempo y dejar todo listo sin que nada se escape a su control de manera que puede que incluso les quede tiempo libre para relajarse.
  Y es que cuando no sacrificamos nuestro tiempo de ocio por alguna otra cosa, lo que sacrificamos son las comidas y acabamos comiendo cualquier cosa ya sea porque no hemos tenido tiempo suficiente para llenar nuestras neveras, o porque por horario o comodidad comemos fuera,... También los hay que se quejan de llevar una vida demasiado sedentaria, de casa al trabajo y del trabajo a casa dicen la mayoría de los que, por falta de tiempo no hacen ningún tipo de ejercicio físico. 
Y cómo no! llegamos a casa cansados, agotados y nuestros maridos, esposas, hijos....se resienten debido al poco tiempo que les dedicamos. El secreto? Una buena organización para que nada quede descuidado, ni siquiera, los posibles imprevistos. 

  


dilluns, 4 de juliol de 2016



Guerra Y Paz. (Voina i Mir). Lev Tolstói. Versió inèdita. 

Traducció a mans de la Gala Arias Rubio.

 Ed. Random House Mondaroi. Grandes clásicos.



Lev Tolstói.
Lev Nikolàievitx Tolstoi va néixer l'any 1828 a Iàsnaia Poliana, Rússia i ben aviat va quedar orfe, als 9 anys. Fill d'un terratinent de la vella noblesa russa, va quedar en mans de tutors d'origen francès i alemany fins al moment en que va entrar a la Universitat de Kazan. Havia rebut una educació molt acurada, que en el seu cas era la pròpia tenint en compte el seu origen privilegiat. A la Universitat de Kazan hi va estudiar Dret i turc perquè la seva aspiració era exercir de diplomàtic. Però no va acabar els estudis i segons deien els seus professors era perquè no volia ni podia aprendre. Anys més tard a cavall entre Moscou i Sant Petersburg, però després de contreure grans deutes de joc, va anar amb els seus germans cap al Caucas i va ser allà on es va unir a l'exèrcit. Fou en aquella època quan va començar a dedicar-se a la literatura, a escriure literatura. Posteriorment va viatjar a Europa fugint de la repressió política que hi havia en aquells moments a Rússia. Un cop a Europa va tenir una de les experiències més traumàtiques de la seva vida en presenciar una execució pública a París. Tot això el va fer evolucionar a nivell literari i també polític. Fou també allà on va conèixer entre d'altres a Victor Hugo. En la seva tornada a Rússia va crear escoles però les seves idees educatives van tenir molt poca durada degut al règim tzarista. Casat amb una dona setze anys més jove que ell i a qui va fer saber de les seves relacions sexuals amb els servents tot just abans de casar-se, va tenir tretze fills, malgrat que cinc van morir quan encara eren infants,la seva relació estava des del principi i degut a aquestes relacions que ell havia revelat, marcada per la manca de passió i la insensibilitat emocional.



Va ser just durant els seus primers anys de matrimoni quan Tolstoi va començar a escriure "Guerra y Paz" i l'obra quedà acabada l'any 1869. Va trigar molts anys en escriure-la, perquè el que va fer va ser anar fent aproximacions fins a arribar a l'obra tal i com la coneixem. Hi ha diverses versions manuscrites i les primeres edicions van passar per un procés acurat de correcció. Així és com ens ha arribat aquest gran clàssic de la literatura universal, una novel·la realista cabdal de la literatura del segle XIX, una reproducció històrica i èpica de com era l'aristocràcia russa en el marc de les guerres napoleòniques representada a través d'uns personatges terriblement humans.


El que més em va cridar l'atenció? Doncs va ser com agafant com a referència dues famílies vaig poder fer un retrat diferent del que va suposar tota la campanya de Napoleó contra Rússia. Aquestes famílies, els Bolkonski i els Rostov, per a mi eren com uns actors que tenien com a tasca posar en escena com la noblesa russa va iniciar un pros de desaparició, és a dir, que les guerres napoleòniques i com a marc Austerliz, Borondino i no ens oblidem tampoc de l'incendi de Moscou, van ser el detonant cap a la desaparició del seu món de luxe i privilegis al que estaven acostumats. Els morts, els ferits i els impedits que deixa una guerra és quelcom al que per desgràcia sembla que ens hi estem acostumant, el recompte que deixen les guerres acostuma a ser aquest,però les guerres no només ens deixen això, ens deixen canvis ja sigui de mentalitat, de pensament, econòmics i també socials, i clarament els que estan menys acostumats a passar misèries com en aquest cas, es senten els més perjudicats per haver de sotmetre's a canvis pels que no estan preparats.

Grandes Clásicos 
Mondadori.

diumenge, 3 de juliol de 2016



El elixir de la inmortalidad. ( UdØdelighetens Elixir). Gabi Gleichmann.

Traducció del noruec de Cristina Baggethun.


Ed. Anagrama.

Gabi Gleichmann.

Nascut a Budapest (Hongria) l'any 1954,Gabi Gleichmann es va traslladar de molt jovenet a Suècia on temps després,perquè aleshores tenia 10 anys,va estudiar filosofia i literatura. També va ser allà on va treballar com a periodista i on va ésser president del PEN Club Internacional. Però on es convertí en un important intel·lectual va ser a Oslo,lloc on es va instal·lar l'any 1998. Va ser a Oslo on ell va exercir com a escriptor, com a crític literari i també com a editor. L'elixir de la immortalitat, va suposar la seva estrena en el món literari i va ser per la porta gran ja que,abans d'ésser publicada a Noruega, aquesta obra tenia ja els seus drets venuts en 10 països, i entre ells els Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Espanya i Hongria. 



Tot comença amb un home que està agonitzant a Oslo som a l'any 1999. L'Ari,és aquest home, ell és l'últim membre que queda de la família Spinoza, perquè no ha tingut fills i tota la història de la seva família desapareixerà a la seva mort si no hi fa alguna cosa. Així el que fa és deixar per escrit tota la seva història familiar tal i com el seu oncle avi li havia explicat quan era un marrec i ho fa en forma de relats. Tots els misteris d'aquesta família comencen a Lisboa al segle XII i també els seus destins, com en el cas dels primogènits que no només eren els encarregats de guardar el secret de la fabricació de l'elixir,sinó que també havien tingut unes morts sobtades i unes vides enrevessades, i també els caracteritzaven unes narius desproporcionades.

Un llibre que no té res a veure amb cap novel·la contemporània, una obra plena d'ingeni que recorre vuit segles d'història a la perfecció, amb moltíssim sentit de l'humor i, sense deixar-se cap període important. L'argument ens fa un viatge pel Segle de les Llums, la Revolució Francesa, la Segona Guerra Mundial, l'Holocaust, el Comunisme i l'Inquisició. Tot anirà prenent forma mitjançant contes, idees religioses, i tota mena de gèneres narratius per explicar-nos el destí de les diferents generacions de la família Spinoza. Trobareu personatges com Voltaire i també fets com la partida d'escacs de Hitler amb Stalin, fins i tot Freud, tots tenen cabuda dins d'aquest recorregut per la història d'aquesta família on les proporcions del seus nassos són ja el primer element de burla dirigida a sí mateixos, com també ho són les anècdotes que se'ns expliquen que òbviament també tenen la seva gran part de novel·la fantàstica.

Anagrama.

divendres, 3 de juny de 2016


Franz Kafka (3 de juliol del 1883 - 3 de juny del 1924).



Tal dia com avui de l'any 1924 morí a Àustria, Franz Kafka a l'edat de 40 anys. Aquest escriptor modernista i existencialista ens deixà algunes de les obres més influents de la literatura universal del segle XX, entre elles, "La metamorfosi"(1915),que avui dia encara és de lectura obligatòria per a molts estudiants.