dimarts, 19 d’abril de 2016


El camino estrecho al norte profundo. ( The Narrow Road to the Deep North). Richard Flanagan.

Traducció de Rita da Costa.

Ed. Literatura Random House.


Richard Flanagan.

Richard Miller Flanagan (1961) és un escriptor i cineasta d'origen tasmanià. Descendent de convictes irlandesos va passar la seva infància escoltant les històries que li explicava el seu pare, que ja estava malalt i afeblit, degut als anys que va passar en la construcció de l'anomenat "ferrocarril de la muerte" durant la Segona Guerra Mundial. I va créixer en un poble miner aïllat de la costa oest de l'illa. Es va llicenciar amb honors l'any 1982 i va obtenir una Beca Rhodes al Worcester College, Oxford, lloc on va fer un màster d'història. Ara viu a Hobart, Tasmània, i  és ambaixador de la Fundació d'Alfabetització Indígena i un dels directors de Voiceless (associació de protecció dels animals). Considerat un dels millors autors australians de la seva generació. Publicades en 26 països, les seves novel·les han rebut nombrosos premis. Novel·les com: Muerte de un guía (Debolsillo,2003), que fou galardonada l'any 1996 amb el National Fiction Award. Va guanyar el Premi Booker de 2014 amb aquesta novel·la precisament El camino estrecho al norte profundo, que va ésser publicada a 39 països.


Com ja he esmentat abans, Richard Flanagan escoltava de petit les històries que li explicava el seu pare sobre la construcció del "ferrocarril de la muerte". Doncs bé, el que ens explica en aquesta obra és un homenatge a la figura del seu pare, que fou un dels soldats australians capturat pels japonesos a Java durant la Segona Guerra Mundial. I que a ser forçat a treballar tancat en un camp de presoners. És doncs, la història d'un metge cirurgià, en Dorrigo Evans i la seva lluita a cada instant per salvar la vida dels seus companys afeblits i doblegats per la fam, les malalties, com el còlera i les pallisses que els hi propinaven, així com també el dur treball que els obligaven a realitzar, la construcció d'un ferrocarril que enllacés Tailàndia i Birmània.

I us preguntareu doncs, perquè hauria de llegir una història que sembla que només parla d'horrors? Doncs perquè no és així, o si més no, no del tot. És ben cert que els protagonistes són presoners, com també ho és que passen gana, malalties i moltíssimes coses més. Però també és cert que, tot això forma part de la història, una història desconeguda, i que és interessant conèixer. A més, hi ha moltíssims altres motius per a perdre's en les seves pàgines, en primer lloc, perquè és una novel·la molt ben escrita, amb un vocabulari gens complicat, o sigui que, no es fa pesada i fins i tot en molts moments no podreu evitar riure d'algunes de les situacions. I en segon lloc, que no tot té a veure amb el que en Dorrigo viu en aquells moments, també hi ha el record d'una dona, i no una dona qualsevol no, és la dona de qui es va enamorar, un record que l'aturmenta, perquè era la dona del seu oncle i amb la que va estar dos anys abans. I d'una carta que rebrà i que el canviarà ja per sempre. És una magnífica manera de demostrar-nos com coses com l'amor, el valor i el terror que està present en totes les guerres també fa que les persones puguin treure el millor de sí mateixes en quan a sentiments, com la bondad o la generositat.
I pels que us agradi el cinema o els trens, aquests ferrocarril de la mort us serà conegut, perquè un dels ponts d'aquesta construcció, el 277, correspon a la famosa pel·lícula El Puente sobre el Río Kwai.

Literatura Random House.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada