dimecres, 27 d’abril del 2016


El món resplendent. (The Blazing World). Siri Hustvedt.

Traducció Ferran Ràfols Gesa.

Ed. Llibres Anagrama.


Siri Hustvedt.
Nascuda a Northfield (Minnesota) l’any 1955 i de pares noruecs, el seu pare era professor de literatura escandinava. Després d’haver estudiat història pel Olaf College i literatura i llengua per la Columbia University, se la coneix més com a novel·lista, però el cert és que també ha publicat un llibre de poesia, contes i assaigs sobre temes diversos. En les seves obres sempre trobarem temes repetitius, com per exemple objectes de morts, vinculats a personatges que són estranys, aliens a aquests morts. També una constant recerca de la identitat i una variant de voyeurisme. Actualment, viu a Nova York amb el seu marit, el també escriptor, Paul Auster, i la seva filla que és cantant i actriu.


 

La història se’ns presenta a través del testimoni d’uns diaris, els diaris de la Harriet, ella va ser una artista que, en un món clarament masclista com és el de l’art, va exposar la seva obra transgredint tot l’establert, ja que ho fa a través de tres homes diferents, l’Anton Tish, en Phineas Q. Elbridge i en Rune. Però aquesta jugada tenia els seus riscos perquè no  va tenir en compte que tots i cadascun d’ells tenien: el seu propi ego, les seves aspiracions  i també com tothom els seus impulsos sexuals. I en el moment en que tot va anar aflorant, tot aquest joc, aquest diguem-ne muntatge, se li va descontrolar. La Harriet va ser una figura enigmàtica dins l’art novaiorquès durant els anys vuitanta i ho continúa sent a dia d’avui, és per això que tot i que fa uns anys que va morir, segueix sent objecte d’una investigació acadèmica degut sobretot a la seva personalitat complicada en tant que desconcertant.


No ho sé potser hi haurà qui no el trobarà un llibre fàcil, i és que en realitat, no ho és. Potser perquè barreja cada poques pàgines fragments del seu diari amb articles de l’època, o bé amb testimonis i també amb les crítiques del moment. Sí que hi ha un fil conductor que és la Harriet i com a través de tres personatges masculins ens presenta una visió real de com és el món de l’art de complicat i barrat per a una dona. També com acaben sortint a la llum sentiments que van lligats a tot això com, l’engany, l’ambició i el desig. Els fragments del seu diari apareixen no en forma de capítols exactament sinó que, en una mostra de la seva personalitat i també de la seva identitat, el que fa és otorgar a cadascun dels fragments una lletra de l’abecedari, que clar està no espereu trobar-los ordenats en el llibre. És un llibre interessant, diferent, desconcertant com ho era la Harriet, però val la pena fer l’exercici de llegir-se’l perquè sembla mentida com moltes vegades el talent, l’ingeni i la creativitat, en aquest cas d’una artista, però com ella, de moltes altres dones s’han vist frustrats o havent de buscar camins més llargs per fer-se un nom i ser reconegudes com a persones brillants, perquè la seva professió està fermament vinculada a un món masclista.

Llibres Anagrama.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada