dimecres, 27 d’abril de 2016



La mujer justa. (Igazi y Judith). Sándor Márai.

Traducció de l'hongarès: Agnes Csomos.

Ed. Letras de bolsillo.


Sándor Márai.
Sándor Márai va néixer l'any 1900 a Kassa, Hongria, el que ara pertany a Eslovàquia, i el seu nom és en realitat Sándor Grosschmied de Mára. De jove va viatjar i viure a llocs com Frankfurt, Berlín, París i es va arribar a plantejar escriure en alemany, però finalment va ser en la seva llengua materna, l'hongarès, i l'any 1928 es va instal·lar a Budapest. Fou el primer en escriure articles de crítica a propòsit de les obres de Kafka. Conegut pel seu estil literari sense guarniments, clar i realista, fou molt criticat després de la guerra perquè se'l considerava un "autor-burgès" i això durant el règim comunista va ocasionar-li l'exili l'any 1948. Passant per Itàlia, va ser als Estats Units on finalment es va instal·lar. I fins la caiguda del mur, no va tornar a veure editades les seves obres al seu país natal.
Va escriure novel·les, teatre, poemes i diaris íntims i de manera clandestina va fer arribar les seves obres a Hongria, fins que amb la caiguda del mur, fou reconegut al món sencer. Però això ell ja no ho va veure perquè la mort de la seva dona el va abocar a l'aïllament i l'any 1989, abans de que tingués lloc la caiguda del mur, es va suïcidar. El seu èxit va començar per França i s'ha estès a altres països.



Tot comença en un lloc públic, una cafeteria, allà dues dones xerren i s'expliquen les seves coses, són amigues, es tenen confiança i així és com una li acaba confiant a l'altre que, un dia de manera fortuïta havia descobert que el seu marit no li pertanyia, perquè tot ell es consumia per un amor secret i que per més que havia fet per reconquistar-lo, doncs no ho havia aconseguit. No gaire lluny d'allà, el seu marit també s'hauria sincerat anys després amb un amic dient-li una nit que, havia perdut per sempre a la dona que havia desitjat durant anys i amb la que fins i tot s'havia casat, un cop havia deixat a la seva primera esposa. I no acaba aquí, apareix un tercer personatge, és una dona, una dona que també es confesa però al seu amant, ho fa una matinada, i el que li relata és com una vegada havia estat casada amb un home que era ric, ella que era humil de naixement, però que no havia funcionat, el motiu? Doncs que no van poder fer front a sentiments com la venjança, quan el matrimoni està ple de ressentiments.


Crec que és un dels llibres que m'ha fet emocionar des del fons del cor, en el fons la part poeta de Sándor Márai està en cada pàgina d'aquest llibre, és l'arma que fa servir l'autor per apuntar-nos directament al cor, impossible doncs no emocionar-se, perquè posa a prova allò que qui més qui menys intenta mantenir callat dins l'ànima, però Sándor aconsegueix que ho traiem fora, fa brollar els nostres sentiments més ocults de manera realista i també esqueixant-nos l'ànima. Sentiments com l'amor i la soledat, el sexe i el desig, l'amistat i la gelosia i també la mort fan de nosaltres uns éssers sense voluntat, sotmesos a la voluntat d'una utopia, quelcom que tots desitgem aconseguir però, que en realitat no existeix i ens conformem amb petites traces d'això, tot i que en realitat pensem equivocadament que ho hem aconseguit, la felicitat, tots la perseguim i hi ha dies que creiem haver-la aconseguit, però en realitat no és així, hi ha dies en que tot ens surt bé o en els que aconseguim allò que més desitjàvem, però és realment això la felicitat? no, no ho és. En aquesta història, la Marika, en Peter i la Judith expliquen la seva història, la història de la seva relació, una relació que ha fet fallida en el cas de tots tres, però totes tres històries són explicades des del fons del cor de qui l'explica, per moments històries crues, per moments tristes, carregades d'esperança i també d'il·lusió, tots ells moguts pel cor, per la passió, pel desig i arrossegats com autèntics titelles.


Letras de bolsillo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada