divendres, 20 de gener de 2017



La historia de un ciego. (MŌmoku monogatari). Tanizaki JunichirŌ.

Traducció de l'Aiga Sakamoto.

Pròleg de Fernando Sánchez Dragó.

Ed. Satori. 


Tanizaki

Tanizaki JunichirŌ va néixer a Tokio l'any 1886,la seva família pertanyia a la classe mitjana de la època. El seu primer relat el va escriure en la revista literària per a la qual escribía a  la Universitat de Tokio. Influenciat per Oscar Wilde i Poe entre d'altres, se'ns mostrava aleshores amoralista i decantat per l'esteticisme. Anys més tard es va traslladar a Kansai i fou allà on va descobrir la cultura clàssica nipona i la bellesa del Japó premodern. És aleshores quan escriu Història de un ciego  un dels pilars fonamentals de la novel·la contemporàni japonesa.



  La dama d'Okichi,esposa del senyor de Nagamasa,té com a  servent a Yaichi. Aquest,en Yaichi, és un músic i massatgista molt especial perquè és cec però aquest tret li permet convertir-se en la persona que acompanyarà a la dama en moments en que ningú més hi serà present. La seva sensiblitat per percebre les alegries,les tristors,els moments de decisions tràgiques,... el convertiran en la persona amb qui la dama Okichi no té necessitat d'acomplir el rol que li marcat la seva condició social.

  És una història preciosa del paper desconegut de la dona i de tot el que té a veure amb les seves costums, educació i el paper que s'espera que elles representin dins la societat. Un univers desconegut perquè sabem de grans guerrers, però les figures femenines que hi havia al darrera no apareixien. Però és sobretot la història d'una admiració i una lleialtat envers la seva dama que, en aquest servent anirà creixent cada vegada més degut a la seva presència en les desgràcies,en les  alegries,en les decisions que marcaran el trancurs de la història del Japó medieval no només de les seves vivències amb la dama Okichi, sinó també dels fets i les circumstàncies que van marcar  la vida de les seves tres filles que,com és d'esperar també visqueren a l'ombra de la figura dels seus marits, considerats grans homes d'aquell temps.



Ed. Satori

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada