La Noia del Llibre visita La Setmana del Llibre en Català

     Diumenge 11 de setembre a 3/4 de set de la tarda vaig asistir a la tertulia de Llaços de Sang i de Les Llàgrimes del Dictador . Així doncs, vaig tenir el plaer de compartir la Diada amb la Teresa Sagrera Bassa i en Ramon Gasch Pou, autors de la novel·la històrica Llaços de Sang i en Ramon Breu, autor de Les Llàgrimes del Dictador.

    Va ser molt interessant poder-hi ser i descobrir coses en les dues novel·les, històriques les dues si bé, la d'en Ramon Breu pertany a una història més recent.

    Pel que fa a la novel·la Llaços de Sang dir-vos que, ens parla unes dones valentes que van lluitar durant el setge napoleònic per defensar Girona. Aquestes dones desconegudes eren les Bàrbares, unes dones que es van organitzar a mode de companyia militar en diferents esquadres.

   Tant la Teresa Sagrera Bassa, com en Ramon Gasch Pou ens van parlar de tot el treball de documentació i tota l' informació que havien pogut recollir. També de les diferents olors del llibre, sí, sí, i no parlem de l'olor a llibre nou sinó, de l'olor de la por, de l'amistat, del coratge, de la desesperació, de l'amor i del veïnatge, tots ells presents en la novel·la.

    Ens van parlar també de com les dones fins fa relativament pocs anys han estat silenciades i, com ara han anat prenent protagonisme dins de la nostra història. Ara les dones en són les protagonistes. En Ramon Gasch va fer una observació molt important sobre el paper dels homes i el de les dones dins qualsevol lluita, setge, conflicte o guerra, els homes va dir, lluiten per un país, una bandera,..mentre que les dones lluiten pels seus, pels fills, pels pares, pels germans, per la casa, la terra, ...això és el que les empeny amb una força i un coratge sense límits, sense fre.

    Hi va haver un moment de la tertulia que em va fer pensar en d'altres novel·les. Va ser el moment en que es parlava dels paral·lelismes entre les dues novel·les, Llaços de Sang i Les Llàgrimes del Dictador. Arribada a aquest punt, pensava en les paraules de la Teresa Sagrera sobre les dues protagonistes de Llaços de Sang, la Marta i la Rosa, totes dues de realitats i mons oposats o, si més no, ben diferents però, totes dues degut als setges són sotmeses a un procés d'evolució que les fa créixer, repensar-se i convertir-se en unes dones que, cap de les dues havien pensat que arribarien a ser. En parlar d'això, em va venir al cap la meva estimada Coia Valls Loras, us preguntareu perquè?? Doncs si ho penseu...les protagonistes de les seves novel·les també són sempre dones, unes dones també valentes, unes dones que creixen, que evolucionen i si pensem en la seva novel·la L' Alquímia de la Vida, no es pot negar que, el que han experimentat la Marta i la Rosa també és un procés alquímic.

   Sens dubte, un gust poder estar present a La Setmana del Llibre en Català i un plaer poder compartir la tarda amb la Teresa Sagrera i en Ramon Gasch i poder parlar i compartir sensacions amb ells, una Diada molt especial que se'm va fer curta. Mentre arriba el moment en que ens puguem tornar a trobar una abraçada a tots dos i moltes felicitats per aquesta novel·la Llaços de Sang.

    

  TAL DIA COM AVUI

    Tom Wolfe naixia el 2 de març de 1931 segons algunes fonts, tot i que cal dir que, després es va canviar aquest any de naixement pel 1930. Aquest escriptor i periodista estatunidenc fou considerat un dels pares de l'anomenat " nou periodisme". Aquest nou periodisme és un nou corrent que pretén despertar les emocions i sensacions dels lectors, és a dir, anteriorment, les noticies eren un seguit de fets on es feia saber on, quan, com i perquè havien ocorregut uns determinats fets, ara però, el que es pretén és que no sigui una cosa curta, una noticia breu i superflua sinó, donar-li profunditat a manera de narració on el lector pot pensar i recapacitar sobre com s'han arribat a produir els fets i fer-se'n una idea pròpia segons els sentiments que la notícia li ha despertat.

La seva fita com a escriptor era la de deixar constància de com era la societat contemporània des d'un punt de vista realista. Escriptors com Dickens i Emile Zola entre d'altres eren els seus referents. L'any 1987 va escriure la seva primera novel·la, La Hoguera de las vanidades tot i que, ja s'havia estrenat abans amb alguns assaigs de caràcter crític. Val a dir que, en les seves novel·les deixa molt clara la seva inquietud per com és l'entorn social dels seus personatges. És a través d'ells que l'autor expressa els seus pensaments sobre temes com les diferències entre races, els diners, el sexe, les ideologies de les persones que, fan que es sentin o no part de la societat del moment als Estats Units.

 

TAL DIA COM AVUI

   

    Richard Ford va néixer el 16 de febrer de 1944 a Jackson, Mississipí. Ell mateix reconeix que no era un bon estudiant i que havia d'esforçar-se més que els altres degut a la seva dislèxia. Tot i que va ingressar a la Universitat per estudiar administració hotelera, passat el primer any, es va decantar per la literatura i, se'n va graduar l'any 1966. La seva primera novel·la fou publicada l'any 1976. Ha treballat també com a periodista esportiu durant un temps abans de tornar a escriure ficció. Anys més tard, la seva novel·la El Dia de la Independència (1995) obtenia els premis Pulitzer i el Faulkner. A banda de novel·les també ha escrit col·leccions de relats i novel·les curtes, entre elles, De mujeres con Hombres que consta de tres relats ambientats entre Europa i els Estats Units.

 TAL DIA COM AVUI

     El 2 de febrer de 1882 naixia un escriptor irlandès conegut sobretot per la seva obra l' Ulisses, aquest escriptor no és altre que James Joyce. 

Nascut a Dublín, James Augustine Aloysius Joyce fou reconegut a nivell mundial i un dels escriptors més influents del segle XX. Representant de l'anomenat modernisme anglosaxó juntament amb d'altres autors com Virginia Woolf, Ezra Pound,...Fou el gran dels 10 germans que visqueren, ja que la seva mare va estar embarassada 15 vegades. Tenia diverses fòbies, entre elles, als gossos, a les tempestes,...

Educat des de petit en un internat de jesuïtes, ben aviat va destacar com a alumne avantatjat. Entre les seves lectures en la seva època d'estudiant destaquen Dickens, Walter Scott,...i entre els seus escriptors preferits destacava  Henrik Ibsen. 

    

    TAL DIA COM AVUI

      Aquest és un tal dia com avui una mica diferent i és que, des d'aquí vull felicitar a una persona que avui fa anys. Es tracta d'una escriptora, actriu, logopeda i professora d'educació especial que nascuda l'any 1960 a Reus, és l'autora de novel·les tant punyents, entranyables i a la vegada, plenes de força, coratge i sentiments de tota mena com Les torres del cel i Els camins de la llum, entre d'altres . Pels qui encara no sabeu de qui parlo.... ella és Coia Valls i Loras. així que PER MOLTS ANYS COIA!!!

 

    TAL DIA COM AVUI

    Coneguda com a Anne Frank, Annelies Marie Frank va néixer a Alemanya el 12 de juny de 1929. De ben segur que tots la coneixeu per ser l'autora d' El diari d'Anne Frank, un diari que, estant amagada amb la seva família a l'empresa del seu pare gràcies al silenci dels treballadors, ella va anar escrivint. En ell, Anne, explicava les seves vivències mentre estava amagada, també les seves impressions sobre el que estava passant i així, es va convertir en un referent del que fou l' Holocaust, donat que n'és una de les víctimes més conegudes. Tenia 13 anys quan junt amb la seva família es va amagar i va començar a escriure el diari i, així ho va fer durant els dos anys que va romandre oculta. El seu pecat? ser jueu durant l'ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial. El seu pare, únic supervivent en ser descoberts, fou qui va fer publicar el diari. Ella havia mort als 15 anys de tifus al camp de Bergen-Belsen, el camp d'extermini on havia estat deportada després de la seva detenció set mesos abans.

   OSO.(Bear).Marian Engel.

   Traducció de Magdalena Palmer. 

   Ed. Impedimenta. 

La història de la Lou va arribar a mi per curiositat, sí, sí, per curiositat,  heu, llegit bé. Tot va passar un dia quan en anar a la llibreria a recollir un llibre que tenia encarregat, el llibreter l'estava llegint i estava tant emocionat amb el llibre que me'n va explicar quatre coses. El cas és que pel que em va explicar....estava segura de que per més que ho pensava....més em semblava com a ell que no era possible que les coses fossin com semblava i que, el llibre el que amagava era quelcom molt més enllà del que aparentment deia en les poques línies que em va llegir. La curiositat em matava, volia saber de què parlava el llibre exactament, què era el que en el fons estava explicant la Lou. Així que...pocs dies després... sortia de la llibreria amb un exemplar d' Oso.

Tot comença quan la Lou, que treballa com a bibliotecària a l'Institut Històric, deixa la seva feina. Ella és una noia solitària, treballa al soterrani i com ella mateixa explica "fa la compra de camí cap a casa mig corrent per anar d'un refugi (el soterrani) a l'altre (casa seva)" de manera que ens trobem davant d'una persona que no és precisament extrovertida. Així quan el director li diu que faci les maletes per anar a l'illa de Cary, a ella li sembla que ha tornat a néixer.

L'illa era propietat d'un coronel, ell l'havia donada a l'Institut en el seu testament i, després de diversos litigis ara, la Lou hi podria anar a fer-ne l'inventari de la gran biblioteca que es troba a Pennarth, la gran propietat que el coronel tenia a l'illa.

La Lou arriba a la casa i, amb la persona que l'acompanya per ensenyar-li el lloc, fa un tour ràpid per la casa i voltants. Després d'això... ve la sorpresa, un descobriment que fa la Lou. No estarà sola allà. I.... la companyia...no és la que ella hauria esperat. Un ós!!!! Sí, un ós que, està allotjat en una cabana de troncs a la part del darrera de la casa.

No puc explicar gran cosa més perquè, desvetllaria el veritable sentit d'aquesta novel·la. El que sí us puc dir és que, ha estat considerada entre d'altres qualificatius d' impactant, obscena, transgressora,...  I és que la Lou poc a poc es va apropant a aquest ós que, per a ella, és el seu company perfecte en aquesta soledat que tant li agrada i, que ell és qui satisfà totes, sí, sí, totes les seves necessitats.

Ara bé... si com jo, sentiu la curiositat de saber de què és exactament del que parla la novel·la i, perquè es va convertir en un dels meus llibres preferits fins a dia d'avui...l'haureu de llegir. Si voleu la meva opinió.... és moltes de les coses que se n'han dit però, no pel que us he explicat sinó... pel que no us he explicat i que només amb la seva lectura entendreu perquè. La sorpresa de la Lou va ser l'ós però.... i si us dic que, res del que us he explicat és el que sembla i que, només qui llegeixi el llibre entendrà de què ens parla més enllà del que en aparença sembla. 

Marian Engel. Canadenca, nascuda a Toronto l'any 1933. Va viure els primers anys de la seva vida en llars d'acollida abans no va ser adoptada per una família amb la que va viure en diverses poblacions, totes elles a la província d' Ontario. Llicenciada en estudis lingüístics, va rebre un mestratge en literatura canadenca i, més tard va estudiar literatura francesa. Membre fundadora de la Unió d' Escriptors de Canadà l'any 1973. 

    

   TAL DIA COM AVUI.


   El 31 de març de 1855 moria Charlotte Brontë de tifus i tuberculosi. Novel.lista anglesa i germana d'Anne i Emily Brontë, ambdues també escriptores. Entre les seves novel.les destaquen: "Jane Eyre" escrita l'any 1847, i "Emma".

   Molts anys més tard, l'any 1948, naixia Enrique Vila-Matas a Barcelona. Va estudiar Dret i Periodisme i posteriorment va començar a treballar com a redactor a la revista de cinema Fotogramas. Entre les seves obres podem destacar "Esta bruma insensata" publicada just l'any 2019, és a dir, l'any passat, per l'editorial Seix Barral.

   TAL DIA COM AVUI.


   El 26 de març de 1976 moría l'escriptor i filòsof xinès Lin Yutang. Després d'obtenir una beca per un doctorat a Harvard marxà cap a França i més tard a Alemanya. Però va ser a la Universitat de Pequín on va exercir de professor de literatura anglesa. Nominat al premi Nobel en diverses ocasions, va escriure obres com La importancia de vivir que, escrita l'any 1937, és l'obra de referència a Occident per a conèixer l'ancestral i rica cultura oriental. Temes com la felicitat, l'oci, el viatge, la cultura, la religió o la natura entre d'altres són tractats combinant coneixement teòric i experiència personal. Aquest fet, converteix l'obra no només en una font de saber per arribar a conèixer-nos a nosaltres mateixos sinó també, allò que som capaços de fer i, ho fa d'una manera que resulta entretinguda per al lector.

  I també tal dia com avui però de 1892 ens deixava Walt Whitman. Nascut als Estats Units l'any 1819, se'l considera un dels poetes més influents, Fernando Pessoa, Lorca, Neruda o Wallace Stevens, són alguns dels escriptors en els que podem trobar aquesta influència. L'any 1865 va escriure el famós poema "O Captain! My Captain!" com a homenatge a Abraham Lincoln que havia estat assassinat.
A principis de 1850 va ser quan va començar a escriure una col.lecció de poemes que fins a la seva mort seguiria editant i revisant, Hojas de hierba que si em permeteu dir-ho...va ser un plaer poder llegir. Us deixo un petit fragment d'un dels seus poemes:

   "si no das conmigo al principio,
    no te desanimes.
    Si no me encuentras en un lugar,
    busca en otro.
    En algún sitio te estaré esperando." 

   El lector.(Der Vorleser).Bernhard Schlink.

  Traducció de Joan Parra Contreras. 

  Ed. Anagrama.


    Veritat o dignitat? Què triaries? I si la veritat fes que una altre persona perdés la seva dignitat? Com diu un fragment del text: 

Ed. Anagrama

  "Imagina't que algú es dirigeix a la seva perdició sabent que és la seva perdició i tu pots salvar-lo. El salvaries? ..... Imagina't que en un judici s'ha demostrat que el criminal era destre, però l'acusat no s'atreveix a revelar que és esquerrà, perquè li fa vergonya, i el condemnaran. Li diries al jutge?"  

Imagina't que l'únic motiu pel que no diu la veritat és aquest, la vergonya. Dit així..pot semblar molt senzilla la decisió, però què tal si et tornes a repetir les mateixes preguntes després d'haver llegit el llibre.

     Els protagonistes, en Michael Berg i la Hanna. Ell té 15 anys, ella en té 36. Un dia en Michael trona d'escola i no es troba bé, és aleshores quan coneix a la Hanna, ella se l'emporta a casa i en té cura fins que ell ja està prou bé com per tornar a la seva. Tot comença amb un agraïment, després s'acaba convertint en quelcom més, fins que entre els dos té lloc una relació eròtica-amorosa en la que Hanna li demana que abans d'estimar-se en Michael li llegeixi fragments de llibres de Goethe, Tolstói, Dickens,...Durant mesos això es transforma en una mena de ritual entre tots dos, i així ella cada vegada s'emocionava més i volia que llegís més perquè no entenía de vegades com podia ser que alguns personatges fossin tant tontos. I de sobte un dia, sense més ni menys...la Hanna desapareix sense deixar rastre, per tornar a reaparèixer 6 anys més tard en un judici....

   Si us dic la veritat...és una novel.la fantàstica, la vaig llegir fa molt de temps i, ho he tornat a fer diverses vegades, perquè és d'aquelles que t'arriben al cor i que a més et posen en un dilema moral.
La novel.la aplega en un tota una barrega de sentiments que a tots ens són propers, amor, honor, compasió, horror, supervivència, justicia, perdó....
Encara a dia d'avui...no sé què faria jo, per quina opció em decantaria, fer el que és correcte o el que un pot considerar correcte...no sempre és fàcil. Si el correcte, el que és just, és dir la veritat però....fa més mal a la persona a qui encara estimes, més mal que deixar que sigui condemnada...haurà valgut la pena?..I si pel contrari, no dir la veritat i deixar que sigui condemnada aquesta persona, sí..li otorga la seva dignitat...però,...deixaries de pensar en algún moment que potser et vas equivocar i vas deixar que fos condemnada?...

Berhard Schlink

   Bernhard Schlink, nascut a Alemanya l'any 1944, és escriptor i també jutge. Així com també és professor d'història de la llei en una Universitat de Berlín. Va publicar El Lector l'any 1995, val a dir que, encara que només de manera parcial, és una novel.la autobiogràfica. Es convertí en èxit de vendes a Alemanya i es va traduir a 39 idiomes. La novel.la li va fer guanyar multitud de premis com per exemple: el premi Hans Fallada, el premi Welt, el premi italià Grinzane Cavour, el francès Laure Bataillon.... L'any 2008 un director britànic en va fer l'adaptació cinematogràfica, The Reader, que protagonitzada per Kate Winslet i Ralph Fiennes va ser mereixedora de l' Òscar a la millor actriu i també el Globus d'Or a la millor actriu.

 

 
         

Seis de cuervos.(Six of Crows).Leigh Bardugo.

Traducció de Miguel Trujillo Fernández.

Ed. Hidra.

Ed. Hidra

 Aquesta ressenya és molt especial per a mi, us preguntareu perquè? Doncs perquè l'he fet per a una persona a qui m'estimo moltíssim, podriem dir que és La noieta del Llibre, perquè és una gran lectora de grans clàssics de la literatura però, també amant de la poesia i de la literatura fantàstica i..,és la meva filla. Així que per a ella i per a tots aquells a qui també us agrada la literatura fantàstica...avui m'estreno amb una ressenya per a vosaltres.

Aquest és el llibre amb el que s'inicia la saga. El perquè del títol? Doncs bé, perquè seran sis les persones a qui Kaz haurà de reclutar per tal que l'ajudin en una missió. I la resta del títol es deu al club que ell mateix dirigeix, el "Club del Cuervo". La missió que hauran d'afrontar és aconseguir entrar i evidentment també sortir amb vida de la Cort de Gel. Necessitarà trobar sis persones amb habilitats especials fora del comú perquè la Cort de Gel és una inconquerible fortalesa que amaga tancat amb clau el que podría alterar l'equilibri de poder en el món.


   Què us puc dir de Seis de Cuervos...doncs que us animeu a llegir la saga, perquè he de confesar que si bé no sóc amant de la literatura fantàstica...m'ha aconseguit enganxar, m'ha tingut tota l'estona pendent de si algú traïa a algú altre, de com se'n sortirien de cada nova situació de perill, preocupada per si se'n sortirien tots o...si algún d'ells es quedaria pel camí i resulta que....ho admeto, ara estic esperant a començar el segon llibre de la saga per saber què passa amb en Kaz, el noi que obre portes amb rossinyols procedent del Barril, en Wylan , l'expert en explossius, en Jesper, tirador amb pistoles, la Nina, la noia que té poders sobre els cossos, l'Inej, l'Espectre capaç d'estar per tot arreu sense que ningú noti la seva presència, i en Matthias un fugitiu.
Per sort, la Noieta del Llibre me'l deixarà ja,ja,ja....

Leigh Bardugo

   Leigh Bardugo, tot i que es va criar a Los Àngeles, és nascuda a Jerusalem. Aquesta graduada per a la Universitat de Yale, ha treballat en publicitat i també com a periodista, però també com a maquilladora d'efectes especials. I és a Hollywood on viu i escriu en aquest moment.

   TAL DIA COM AVUI

      El 20 de març de 1852, als EEUU, Harriet Beecher Stowe publicava "La cabaña del tío Tom". El mateix dia però, de l'any 1828 naixia Henrik Ibsen, dramaturg noruec que fou Premi Nobel l'any 1903, fou una de les influències literàries que rebria després l'aleshores jove Chejov.

I l'any 43 a.c. naixia també el poeta romà Ovidi ( Publi Ovidi Nasó).

     

 

     TAL DIA COM AVUI

    Louisa May Alcott, avui es compleixen 132 anys de la seva mort. Autora compromesa amb el moviment abolicionista i el sufragisme, de la que a dia d'avui seguim llegint la seva obra. Obra que ha estat portada al cinema i fa poc, fins i tot, era candidata als Òscar, perquè... qui pot dir que no ha llegit, vist, i somniat, rigut i plorat amb "Mujercitas"?
     I també tal dia com avui naixia Gabriel García Marquez. Un 6 de març de 1927, aquest escriptor, guionista, editor i periodista naixia a Colombia. Guanyador del Premi Nobel de Literatura l'any 1982. La seva obra més coneguda ha estat "Cien años de soledad".
 

      TAL DIA COM AVUI


      Avui és 4 de març i, tal dia com avui de 1965 naixia Khaled Hosseini, escriptor en llengua anglesa, a qui l'èxit va arribar per obres com: "Cometas en el cielo" , "Mil soles espléndidos" i "Y las montañas hablaron". El que potser pocs saben és que va deixar la medicina per dedicar-se a la literatura. En les seves novel.les el que més destaca és el sentimentalisme de les seves històries.
I també un 4 de març però, de 1995 moria Patricia Highsmith, escriptora nord-americana de novel.la negra.

     TAL DIA COM AVUI

    El 2 de març de 1930 moria de tuberculosi D.H. Lawrence, escriptor britànic i conegut per la seva prohibida novel.la "El amante de Lady Chatterley" obra de la que podeu trobar la ressenya en aquest mateix blog.

   I 12 anys més tard,el 1942 naixia John Irving, autors de "Personas como yo" , que en català rebé el títol de "En una sola persona" i també autor de "Los príncipes de Maine", que fou portada al cinema amb el títol de Les normes de la casa de la sidra.

  Tom Wolf naixia també un 2 de març de 1930, escriptor i periodista nord-americà, les seves obres seguien la tradició literària d'autors com Charles Dickens (Historia de dos ciudades) o Emile Zola ( Yo acuso). Una de les obres més conegudes de Tom Wolf és "La hoguera de las vanidades".

     TAL DIA COM AVUI

     Avui és 1 de març i, tal dia com avui de l'any 1862 es publicava el poema "A salvo en sus cámaras de alabastro" de l'escriptora nord-americana Emily Dickinson.

     En els anys 50 i 60 alguns autors de poesia com per exemple Sylvia Plath, mostren en les seves obres influències de la poesia de Robert Lowell nascut també un 1 de març, concretament, l'1 de març de 1917.

El jardín olvidado.(The Forgotten Garden).Kate Morton.

Traducció de Carlos Schroeder.

Ed.Suma de Letras.

Ed.Suma de Letras.

   Qui és realment la Nell? Aquest és el misteri que de mica en mica ens anirà descobrint què s'amaga en aquest jardí oblidat.

  Tot comença amb una nena amagada en la foscor, sembla perduda no sap qui és, ni d'on ve, només que li han dit que s'estigués amagada fins que l'anessin a buscar. Però és petita i curiosa, així que surt del seu amagatall i en veure-la sola un home la recull i se l'emporta a casa seva, ell és en Hugh,està casat amb la Lil i no tenen fills.

   La Casandra és a l'hospital, la seva àvia s'està morint...sabeu qui és aquesta àvia?? És la Nell, que en el seu deliri, comença a parlar de fets estranys, d'una dona a qui anomena l'Autora i d'una nena, ella, la Nell. També d'un pare que no és el seu pare, en Hugh i d'un país que no és Australia, el lloc on els que ella creia els seus pares se la van emportar a viure, on es va convertir en la gran de tres germanes i on, en arribar als 21 anys en Hugh li va fer saber que...tot i que ella no ho recordava...no pertanyia a la familia.

Qui és doncs en realitat la Nell??? D'entrada, un misteri que la Casandra haurà de desentrellar, no ho farà del tot sola, comptarà amb l'ajuda de la Nell que, a la seva mort, li deixa a l'abast tot el que va poder trobar sobre els seus orígens. Quan n'és d'important per a les persones sentir que es pertany a un lloc? a una familia? tenir una identitat?

   Tot això ho trobareu en aquest llibre, una història preciosa, plena de detalls, que van arribant en comptagotes, de vegades per anades al passat on la Nell és qui fa una troballa sobre el seu passat o bé petites coses que recorda, d'altres vegades és la Casandra qui ha viatjat a la recerca de respostes. I d'altres, és l'autora, la Kate Morton, qui ens va desfilant parts de la vida de personatges que, per una raó o altre tenen un lligam amb aquesta nena desapareguda. És realment sorprenent com aconsegueix explicar una història a tres veus d'una manera tant cuidada que, no puguem deixar de llegir perquè cada petit detall que ens expliquen és important, no hi ha res que sobri, cap de les veus està de més, cadascuna pertany a tres moments temporals diferents que, al llarg de tot un segle es van obrin pas i ens porten a resoldre el misteri de qui és la Nell.   

Kate Morton

    Kate Morton és una autora australiana nascuda l'any 1976. La seva mare era una comerciant d'antiguitats i el seu pare un enginyer civil.

Es llicencià en discurs i interpretació al Trinity College i es graduà amb honors en Literatura Anglesa a la Universitat de Queensland. Guardonada amb una beca per completar un màster especialitzat en la tragèdia a la literatura victoriana. Després va arribar la seva primera novel.la La Casa de Riverton. Es va matricular en un programa de doctorat dedicat a la recerca de novel.les contemporànies que combinessin elements de ficció gòtica i misteri. 

  Hola a tots.

  Com haureu vist fa temps que no publico res,el motiu? Doncs que estic fent canvis en el blog i fins que no ho tingui tot ben estructurat no afegiré cap llibre nou. Però durant tot aquest temps he estat llegint molt per tenir moltes històries emocionats, apasionades i divertides per explicar-vos.

 Però no me'n podia estar de dir-vos que ahir vaig adquirir un nou llibre a la llibreria on vaig sempre. El llibre l'he començat aquest mateix matí i m'ha enganxat de bon principi, és de la Sue Kaufman i porta per títol Caída Libre. És molt entretingut i amb molt de diàleg de manera que és llegeix molt depresa, entra sol.

 Ah! No us he dit quina és la llibreria on el podeu trobar. Doncs és la Llibreria Les Hores, que es troba al carrrer Torrefigueres, 8  de Sant Boi del Llobregat ,així que ja sabeu, quan necessiteu algún llibre o que us en recomanin algún, és el lloc ideal.

La razón por la que salto. ( The Raison I Jump). Naoki Higashida.

Introducció de David Mitchell.

Adaptació a l'anglès de KA Yoshida i David Mitchell.

Traducció de Jorge Rizzo.

Ed. Rocaeditorial. 

 

Naoki Higashida

Naoki Higashida va nèixer a Japó l'any 1992. Es va graduar l'any 2011,tot i el seu diagnòstic d'autisme rebut 13 anys abans. Aquest no és el seu únic llibre i escriu també en un blog que va obrir.

 Aquesta és l'experiència d'un noi que, tancat dins el món autista, aconsegueix comunicar-se amb el món exterior per mitjà d'una parrilla d'ideogrames dissenyada per la seva mare i fer-nos així partíceps de com és el seu món i com veuen ells el nostre món que, tot i que és el mateix, la falta de coneixement sobre els autistes que té la societat en general fa que es vegin com dos mons diferents on les ganes de viure, l'alegria, la tendresa i l'optimisme no semblin ésser sentimentsnen comú.

 Si sou de "llàgrima fàcil" he de dir-vos que segurament us en caurà més d'una. Aquesta és la història d'una superació personal, la d'un noi que aconsegueix saltar la barrera de la incomunicació i ho fa per dir-nos com s'ha d'esforçar per intentar entendre'ns i com es troba quan no l'entenem a ell. Ho fa en plural, no és a ell a qui hem d'entendre sinó, a tots els que com ell són autistes. És una lliçó d'optimisme, de lluita, d'alegries però sobretot....d'anhels, anhels que el porten a seguir creixent, perquè per damunt de tot allò que més anhela és,  que no ens rendim davant d'ells quan el seu autisme els fa ésser com són i reaccionar com reaccionen,perquè de fer-ho....,per a ells seria perdre la batalla. L'única manera que tenen de no veure's desplaçats és que, nosaltres no abandonem. És un relat que us arribarà al fons del cor.
    

Ed. Rocaeditorial

La historia de un ciego. (MŌmoku monogatari). Tanizaki JunichirŌ.

Traducció de l'Aiga Sakamoto.

Pròleg de Fernando Sánchez Dragó.

Ed. Satori. 

Tanizaki

Tanizaki JunichirŌ va néixer a Tokio l'any 1886,la seva família pertanyia a la classe mitjana de la època. El seu primer relat el va escriure en la revista literària per a la qual escribía a  la Universitat de Tokio. Influenciat per Oscar Wilde i Poe entre d'altres, se'ns mostrava aleshores amoralista i decantat per l'esteticisme. Anys més tard es va traslladar a Kansai i fou allà on va descobrir la cultura clàssica nipona i la bellesa del Japó premodern. És aleshores quan escriu Història de un ciego  un dels pilars fonamentals de la novel·la contemporània  japonesa.



La dama d'Okichi,esposa del senyor de Nagamasa,té com a  servent a Yaichi. Aquest,en Yaichi, és un músic i massatgista molt especial perquè és cec però aquest tret li permet convertir-se en la persona que acompanyarà a la dama en moments en que ningú més hi serà present. La seva sensiblitat per percebre les alegries,les tristors,els moments de decisions tràgiques,... el convertiran en la persona amb qui la dama Okichi no té necessitat d'acomplir el rol que li marcat la seva condició social.

  És una història preciosa del paper desconegut de la dona i de tot el que té a veure amb les seves costums, educació i el paper que s'espera que elles representin dins la societat. Un univers desconegut perquè sabem de grans guerrers, però les figures femenines que hi havia al darrera no apareixien. Però és sobretot la història d'una admiració i una lleialtat envers la seva dama que, en aquest servent anirà creixent cada vegada més degut a la seva presència en les desgràcies,en les  alegries,en les decisions que marcaran el trancurs de la història del Japó medieval no només de les seves vivències amb la dama Okichi, sinó també dels fets i les circumstàncies que van marcar  la vida de les seves tres filles que,com és d'esperar també visqueren a l'ombra de la figura dels seus marits, considerats grans homes d'aquell temps.

Ed.Satori