El lector.(Der Vorleser).Bernhard Schlink.

  Traducció de Joan Parra Contreras. 

  Ed. Anagrama.


    Veritat o dignitat? Què triaries? I si la veritat fes que una altre persona perdés la seva dignitat? Com diu un fragment del text: 

Ed. Anagrama

  "Imagina't que algú es dirigeix a la seva perdició sabent que és la seva perdició i tu pots salvar-lo. El salvaries? ..... Imagina't que en un judici s'ha demostrat que el criminal era destre, però l'acusat no s'atreveix a revelar que és esquerrà, perquè li fa vergonya, i el condemnaran. Li diries al jutge?"  

Imagina't que l'únic motiu pel que no diu la veritat és aquest, la vergonya. Dit així..pot semblar molt senzilla la decisió, però què tal si et tornes a repetir les mateixes preguntes després d'haver llegit el llibre.

     Els protagonistes, en Michael Berg i la Hanna. Ell té 15 anys, ella en té 36. Un dia en Michael trona d'escola i no es troba bé, és aleshores quan coneix a la Hanna, ella se l'emporta a casa i en té cura fins que ell ja està prou bé com per tornar a la seva. Tot comença amb un agraïment, després s'acaba convertint en quelcom més, fins que entre els dos té lloc una relació eròtica-amorosa en la que Hanna li demana que abans d'estimar-se en Michael li llegeixi fragments de llibres de Goethe, Tolstói, Dickens,...Durant mesos això es transforma en una mena de ritual entre tots dos, i així ella cada vegada s'emocionava més i volia que llegís més perquè no entenía de vegades com podia ser que alguns personatges fossin tant tontos. I de sobte un dia, sense més ni menys...la Hanna desapareix sense deixar rastre, per tornar a reaparèixer 6 anys més tard en un judici....

   Si us dic la veritat...és una novel.la fantàstica, la vaig llegir fa molt de temps i, ho he tornat a fer diverses vegades, perquè és d'aquelles que t'arriben al cor i que a més et posen en un dilema moral.
La novel.la aplega en un tota una barrega de sentiments que a tots ens són propers, amor, honor, compasió, horror, supervivència, justicia, perdó....
Encara a dia d'avui...no sé què faria jo, per quina opció em decantaria, fer el que és correcte o el que un pot considerar correcte...no sempre és fàcil. Si el correcte, el que és just, és dir la veritat però....fa més mal a la persona a qui encara estimes, més mal que deixar que sigui condemnada...haurà valgut la pena?..I si pel contrari, no dir la veritat i deixar que sigui condemnada aquesta persona, sí..li otorga la seva dignitat...però,...deixaries de pensar en algún moment que potser et vas equivocar i vas deixar que fos condemnada?...

Berhard Schlink

   Bernhard Schlink, nascut a Alemanya l'any 1944, és escriptor i també jutge. Així com també és professor d'història de la llei en una Universitat de Berlín. Va publicar El Lector l'any 1995, val a dir que, encara que només de manera parcial, és una novel.la autobiogràfica. Es convertí en èxit de vendes a Alemanya i es va traduir a 39 idiomes. La novel.la li va fer guanyar multitud de premis com per exemple: el premi Hans Fallada, el premi Welt, el premi italià Grinzane Cavour, el francès Laure Bataillon.... L'any 2008 un director britànic en va fer l'adaptació cinematogràfica, The Reader, que protagonitzada per Kate Winslet i Ralph Fiennes va ser mereixedora de l' Òscar a la millor actriu i també el Globus d'Or a la millor actriu.

 

 
         

El món resplendent. (The Blazing World). Siri Hustvedt.

Traducció Ferran Ràfols Gesa.

Ed. Llibres Anagrama.

Siri Hustvedt.

Nascuda a Northfield (Minnesota) l’any 1955 i de pares noruecs, el seu pare era professor de literatura escandinava. Després d’haver estudiat història pel Olaf College i literatura i llengua per la Columbia University, se la coneix més com a novel·lista, però el cert és que també ha publicat un llibre de poesia, contes i assaigs sobre temes diversos. En les seves obres sempre trobarem temes repetitius, com per exemple objectes de morts, vinculats a personatges que són estranys, aliens a aquests morts. També una constant recerca de la identitat i una variant de voyeurisme. Actualment, viu a Nova York amb el seu marit, el també escriptor, Paul Auster, i la seva filla que és cantant i actriu.

 

La història se’ns presenta a través del testimoni d’uns diaris, els diaris de la Harriet, ella va ser una artista que, en un món clarament masclista com és el de l’art, va exposar la seva obra transgredint tot l’establert, ja que ho fa a través de tres homes diferents, l’Anton Tish, en Phineas Q. Elbridge i en Rune. Però aquesta jugada tenia els seus riscos perquè no  va tenir en compte que tots i cadascun d’ells tenien: el seu propi ego, les seves aspiracions  i també com tothom els seus impulsos sexuals. I en el moment en que tot va anar aflorant, tot aquest joc, aquest diguem-ne muntatge, se li va descontrolar. La Harriet va ser una figura enigmàtica dins l’art novaiorquès durant els anys vuitanta i ho continúa sent a dia d’avui, és per això que tot i que fa uns anys que va morir, segueix sent objecte d’una investigació acadèmica degut sobretot a la seva personalitat complicada en tant que desconcertant.

No ho sé potser hi haurà qui no el trobarà un llibre fàcil, i és que en realitat, no ho és. Potser perquè barreja cada poques pàgines fragments del seu diari amb articles de l’època, o bé amb testimonis i també amb les crítiques del moment. Sí que hi ha un fil conductor que és la Harriet i com a través de tres personatges masculins ens presenta una visió real de com és el món de l’art de complicat i barrat per a una dona. També com acaben sortint a la llum sentiments que van lligats a tot això com, l’engany, l’ambició i el desig. Els fragments del seu diari apareixen no en forma de capítols exactament sinó que, en una mostra de la seva personalitat i també de la seva identitat, el que fa és otorgar a cadascun dels fragments una lletra de l’abecedari, que clar està no espereu trobar-los ordenats en el llibre. És un llibre interessant, diferent, desconcertant com ho era la Harriet, però val la pena fer l’exercici de llegir-se’l perquè sembla mentida com moltes vegades el talent, l’ingeni i la creativitat, en aquest cas d’una artista, però com ella, de moltes altres dones s’han vist frustrats o havent de buscar camins més llargs per fer-se un nom i ser reconegudes com a persones brillants, perquè la seva professió està fermament vinculada a un món masclista.

Llibres Anagrama.