La Noia del Llibre visita La Setmana del Llibre en Català
Diumenge 11 de setembre a 3/4 de set de la tarda vaig asistir a la tertulia de Llaços de Sang i de Les Llàgrimes del Dictador . Així doncs, vaig tenir el plaer de compartir la Diada amb la Teresa Sagrera Bassa i en Ramon Gasch Pou, autors de la novel·la històrica Llaços de Sang i en Ramon Breu, autor de Les Llàgrimes del Dictador.
Va ser molt interessant poder-hi ser i descobrir coses en les dues novel·les, històriques les dues si bé, la d'en Ramon Breu pertany a una història més recent.
Pel que fa a la novel·la Llaços de Sang dir-vos que, ens parla unes dones valentes que van lluitar durant el setge napoleònic per defensar Girona. Aquestes dones desconegudes eren les Bàrbares, unes dones que es van organitzar a mode de companyia militar en diferents esquadres.
Tant la Teresa Sagrera Bassa, com en Ramon Gasch Pou ens van parlar de tot el treball de documentació i tota l' informació que havien pogut recollir. També de les diferents olors del llibre, sí, sí, i no parlem de l'olor a llibre nou sinó, de l'olor de la por, de l'amistat, del coratge, de la desesperació, de l'amor i del veïnatge, tots ells presents en la novel·la.
Ens van parlar també de com les dones fins fa relativament pocs anys han estat silenciades i, com ara han anat prenent protagonisme dins de la nostra història. Ara les dones en són les protagonistes. En Ramon Gasch va fer una observació molt important sobre el paper dels homes i el de les dones dins qualsevol lluita, setge, conflicte o guerra, els homes va dir, lluiten per un país, una bandera,..mentre que les dones lluiten pels seus, pels fills, pels pares, pels germans, per la casa, la terra, ...això és el que les empeny amb una força i un coratge sense límits, sense fre.
Hi va haver un moment de la tertulia que em va fer pensar en d'altres novel·les. Va ser el moment en que es parlava dels paral·lelismes entre les dues novel·les, Llaços de Sang i Les Llàgrimes del Dictador. Arribada a aquest punt, pensava en les paraules de la Teresa Sagrera sobre les dues protagonistes de Llaços de Sang, la Marta i la Rosa, totes dues de realitats i mons oposats o, si més no, ben diferents però, totes dues degut als setges són sotmeses a un procés d'evolució que les fa créixer, repensar-se i convertir-se en unes dones que, cap de les dues havien pensat que arribarien a ser. En parlar d'això, em va venir al cap la meva estimada Coia Valls Loras, us preguntareu perquè?? Doncs si ho penseu...les protagonistes de les seves novel·les també són sempre dones, unes dones també valentes, unes dones que creixen, que evolucionen i si pensem en la seva novel·la L' Alquímia de la Vida, no es pot negar que, el que han experimentat la Marta i la Rosa també és un procés alquímic.
Sens dubte, un gust poder estar present a La Setmana del Llibre en Català i un plaer poder compartir la tarda amb la Teresa Sagrera i en Ramon Gasch i poder parlar i compartir sensacions amb ells, una Diada molt especial que se'm va fer curta. Mentre arriba el moment en que ens puguem tornar a trobar una abraçada a tots dos i moltes felicitats per aquesta novel·la Llaços de Sang.
