Auto de fe. (Die Blendung). Elias Canetti.
Pròleg de Ignacio Echevarría.
Traducció i edició de Juan José del Solar.
Ed. Debolsillo.
Pròleg de Ignacio Echevarría.
Traducció i edició de Juan José del Solar.
Ed. Debolsillo.
| ||
| |
Elias Canetti va néixer a Rusçuk, ciutat de l'Imperi Otomà, ara Ruse, en l'actual Bulgària, un 25 de juliol del 1905 i va morir el 14 d'agost de 1994. Fou un escriptor i pensador en llengua alemanya, Premi Nobel de Literatura l'any 1981. La seva família, comerciant d'origen sefardí, es va traslladar a Manchester (Gran Bretanya) i allà, quan ja dominava l búlgar, l'alemany i el judeoespanyol va poder tenir contacte amb les millors obres de la literatura universal. Després de mort el seu pare va viure la Primera Guerra Mundial ja a Viena, on es decantarà per l'ús de l'alemany. Graduat en Ciències Químiques però, seguia apassionant-li la literatura i fou a Suïssa on finalment es va dedicar a ella. Va obtenir la ciutadania britànica, on va tornar després de la Nit dels Vidres Trencats a Austria, no li agradaven la mentalitat ni les costums angleses i es mostrava molt crític amb la intel·lectualitat del país. Casat anteriorment, a Gran Bretanya però, fou amant de Iris Murdoch, una novel·lista de la que en l'obra Festa sota les bombes ens en deixà un retrat gens misericordiós. Després es traslladà a Zurich on va morir, i és per voluntat testamentària que ens ha arribat tota la seva obra personal.
Amb aquesta obra Canetti critica una vegada més la intel·lectualisme rígid, mitjançant el personatge de Peter Klien, que és un especialista sobre la Xina conegut internacionalment, també propietari d'una biblioteca prou gran, el personatge, en Peter, viu tancat en ell mateix. Aquest dogmatisme d'en Peter és utilitzat per demostrar que tota aquesta manera de viure no resulta, perquè no pot passar per damunt del desgavell, la destrucció, ni el mal. En Peter té un somni un dia en el que veu tots els seus llibres cremats i és aleshores quan decideix casar-se amb la Teresa, la seva asistenta. Una dona aparentment sense aspiracions, no té estudis i la seva vestimenta, de la que en fa una descripció detallada, és també un reflex d'una persona poc preocupada per la imatge que dona. El que ell pretén és que l'ajudi a preservar la seva biblioteca, però els esdeveniments agafaran un caire inesperat.
L'obra està plena d'ironia, sarcasme i de com no es pot viure allunyat de la realitat. La mentalitat tancada i rígida del personatge el porten a cometre errors greus, com el de veure's abocat als baixos fons de la ciutat. Casar-se amb la Teresa que havia de ser la salvació de la seva biblioteca, acaba sent la seva ruïna, ella l'acaba fent fora de casa i esdevé un vagabund que pateix al·lucinacions enmig d'una realitat, la seva realitat, la de viure al carrer, que no pot aturar. Una obra que et farà riure per moments, com per exemple quan descriu a la Teresa, o quan parla de totes les costums extravagants i fora de lloc, d'un home que es creu per damunt de tot i de tots, com a intel·lectual que és i perquè ha assolit el reconeixement internacional, i en canvi tot això no li ha servit de res en la vida, perquè s'ha ermetitzat tant de la societat, que ara aquesta, sota la figura de la Teresa, li ensenya què poc en sap en realitat. És un exemple clar de com un home es pot convertir en un no res i tot el món ideal que ell creia controlat es torna un caos i desapareix, queda destruït, arrasat i es queda exposat al món real.
Gaudireu d'un bon llibre, molt ben escrit, una gran història ben detallada i d'un sarcasme genial que fa servir per criticar de manera molt sutil les mentalitats rígides, obtuses i tancades dels intel·lectuals.
Amb aquesta obra Canetti critica una vegada més la intel·lectualisme rígid, mitjançant el personatge de Peter Klien, que és un especialista sobre la Xina conegut internacionalment, també propietari d'una biblioteca prou gran, el personatge, en Peter, viu tancat en ell mateix. Aquest dogmatisme d'en Peter és utilitzat per demostrar que tota aquesta manera de viure no resulta, perquè no pot passar per damunt del desgavell, la destrucció, ni el mal. En Peter té un somni un dia en el que veu tots els seus llibres cremats i és aleshores quan decideix casar-se amb la Teresa, la seva asistenta. Una dona aparentment sense aspiracions, no té estudis i la seva vestimenta, de la que en fa una descripció detallada, és també un reflex d'una persona poc preocupada per la imatge que dona. El que ell pretén és que l'ajudi a preservar la seva biblioteca, però els esdeveniments agafaran un caire inesperat.
L'obra està plena d'ironia, sarcasme i de com no es pot viure allunyat de la realitat. La mentalitat tancada i rígida del personatge el porten a cometre errors greus, com el de veure's abocat als baixos fons de la ciutat. Casar-se amb la Teresa que havia de ser la salvació de la seva biblioteca, acaba sent la seva ruïna, ella l'acaba fent fora de casa i esdevé un vagabund que pateix al·lucinacions enmig d'una realitat, la seva realitat, la de viure al carrer, que no pot aturar. Una obra que et farà riure per moments, com per exemple quan descriu a la Teresa, o quan parla de totes les costums extravagants i fora de lloc, d'un home que es creu per damunt de tot i de tots, com a intel·lectual que és i perquè ha assolit el reconeixement internacional, i en canvi tot això no li ha servit de res en la vida, perquè s'ha ermetitzat tant de la societat, que ara aquesta, sota la figura de la Teresa, li ensenya què poc en sap en realitat. És un exemple clar de com un home es pot convertir en un no res i tot el món ideal que ell creia controlat es torna un caos i desapareix, queda destruït, arrasat i es queda exposat al món real.
Gaudireu d'un bon llibre, molt ben escrit, una gran història ben detallada i d'un sarcasme genial que fa servir per criticar de manera molt sutil les mentalitats rígides, obtuses i tancades dels intel·lectuals.
 |
| Debolsillo. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada