dimarts, 19 d’abril de 2016


Confesiones de una máscara. (Kamen no Kokuhaku). Yukio Mishima.
Traduïda del japonès per Rumi Sato i Carlos Rubio.
Ed. Alianza Literaria.

Yukio Mishima.


Mishima és un dels escriptors més importants del segle XX. D'origen japonès va cultivar diversos estils literaris des de la narrativa, fins a l’assaig passant també pel relat, així com també la literatura de viatges i el teatre kabuki. Però fou a partir d’aquesta obra, Confesiones de una máscara(1949),justament després d’haver-se llicenciat en Dret, quan la seva carrera es va disparar fent que tot i ser molt jove obtingués reconeixement com a escriptor. Així doncs, les seves obres es van veure traduïdes en tot el món, cosa que li va fer mereixedor de diversos premis com per exemple el Festival de les Arts. La seva tràgica mort, es va suicidar a finals del 1970 enmig d’una gran polèmica per criticar en públic com la societat s’havia tornat cada vegada més consumista i per aquest motiu anava encaminada a deshumanitzar-se, el va deixar a les portes del Premi Nobel de Literatura, al que sens dubte era ferm candidat.

La història que ens explica és la d’un noi, en Koo-chan, del que ens fa una descripció presentant-lo com un noi d’aparença malaltissa, menys afavorit també que la resta dels seus companys i que degut a això i d’altres coses és també solitari. I dic que és degut també a d’altres coses perquè en el transcurs del relat podem veure com acaba adonant-se que les seves inclinacions sexuals no són diguem les que se suposa que han de ser en una època on encara està supeditat al què diran, una època on el fet de sortir-se del que és tradicional li pot portar un rebuig molt més intens del que ja sent per part de la resta. Sota el ferm propòsit d’amagar quin és el seu veritable jo i arribar a l’ auto convenciment de que pot estimar a una dona, manté una relació amb la germana del seu amic. Llavors comença a tenir  tot un seguit de fantasies a propòsit de la bellesa ,que no és la que nosaltres entendríem com a tal, perquè les seves fantasies tenen sempre com a rerefons la violència, la sang i com no podia ser d’altre, la mort. I juntament amb això, la dificultat per asumir que és incapaç d’estimar.


He de dir que no havia llegit més que un llibre de Mishima quan vaig llegir Confesiones de una máscara, però em va cridar l’atenció que ja en la contraportada hi havia una frase d’encapçalament terriblement colpidora ”Hasta la idea de mi propia muerte me hacía estremecer con un placer desconocido. Tenía la sensación de poseer todo.” I al final de la mateixa contraportada una altra “Esperaba la muerte como una dulce esperanza.” Sabía que era la seva obra que podria considerar-se la més autobiogràfica i aquestes frases no eren més que un reflex de com l’autor havia viscut realment turmentat tota la vida, fins a l’extrem de veure la mort com una salvació, com un alliberament. El cas és que malgrat tota l’angoixa al llarg del relat aquesta màscara rere la qual ell s’oculta, està revestida també d’una manera d’explicar la seva història amb cura, de manera que et fa arribar les seves emocions a través del seu gust alhora d'escriure, de narrar.


Alianza Literaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada